Licor... no, llegenda de Sant Jordi

Una llegenda popular catalana diu que un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila ducada emmurallada de Montblanc (Tarragona). El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dins del clos murallat de la vila.
Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per fer-lo fora i allunyar-lo de la vila. Acorden lliurar a la voracitat de la bèstia la més bella donzella de la vila, la filla del rei. Ella s'acomiada sense vacil·lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc en busca del drac.

De cop i volta apareix un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia), Sant Jordi, armat de cap a peus, amb una llança punxeguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell ja que si el drac sortia, l'esmicolaria i acabaria amb ell, però el cavaller no tenia por del drac i començà, valent, la seva creuada.

En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la amb la seva llança, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida.

La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal i de la sang en sorgí un roser de roses roges. Sant Jordi en tallà una i l'oferí a la bella princesa... d'altres llegendes expliquen que de la sang en sortí un licor.